No.
No crec.
No crec la por
ni crec el sí.
Crec.
Fa crec, alguna cosa fa
crec.
I soc el so
que ella canta
i no existeix
si ningú el sent.
La curiositat i l’impuls d’experimentar, guien absoluta i perdudament la meva vida. Necessito sentir per mí mateixa la complexitat de l’univers.
No crec en res per què sí.
Estimo les paraules i més encara, les idees. Passo hores amb elles. I he arribat a una conclusió: estàn buides.
El més fascinant, per mi, és com les omplim de sentit.
Traginem imatges, sensacions, records. I les cosim en una xarxa a la que anomenem «realitat». El més divertit és com ho fem individual i col·lectivament, tota l’estona. I dins i fora perden tot el sentit.
També estimo la ciència, quan està ben feta.
Soc contradictòria.
No sé.
Estar present és el més difícil del món.
Estar present és el més senzill del món.
Per això, callo.
I danso.
QUI SOC
Soc poeta escènica, ballarina i comunicadora. Coneguda a l’escena de la poesia escènica i la cultura científica europea. El meu imaginari està impregnat del meu coneixement, com a biòloga especialitzada en neurociència. M’agrada estirar dels fils que mouen el meu sistema nerviós. Que són els que, finalment, mouen el món.
Proposo noves narratives més sensibles a la vida, desde la contemplació i l’humor.
Sento, després existeixo.
Actúo regularment en concursos de Poetry Slam (un format enèrgic i emocionant de poesia escènica), exhibicions poètiques, festivals i esdeveniments transdisciplinaris d’art/ciència. He participat a Barcelona Poesia, a la Nit de la Recerca, Festival Kosmopolis i al Fòrum per a la Solitud No Desitjada, entre d’altres.
Jo canto a la vida
canto a la mort
canto a l’amor.
Vine
aigua que toques
carícia que abraça les pedres
esmicola certeses
transforma’m.
Terra fèrtil, habitable.
Per vocació, em dedico a la docència artística (Escola de Disseny BAU; instituts de secundària de Catalunya). He col·laborat amb entitats gobernamentals i amb les principals universitats catalanes (UAB, UB, UPF, UPC), així com amb entitats científiques consolidades (Societat Espanyola de Neurociències, Institut de Neurociències) i artístiques (CCCB, Castell de Montjuïc, La Caldera, Palacio Cibeles).
Creo poesia escènica amb música i moviment. A cavall entre la ciència i la ciència-ficció, imagino un món en equilibri amb altres espècies.
I ara, que he descobert que aquest món
es la única revolució vertadera,
jo et pregunto:
et quedaràs a viure-la amb mi
o tu també fugiràs?
..