Sentir. Tensar una corda que desitgem estirar. Inventar normes. Trencar-les. Tornar a començar.
En la nostra societat, tan orientada al consum immediat i la productivitat, el temps es mesura segons objectes, serveis i diners produïts.
Què hi ha de natural, en això? Una flor no floreix si l’IBEX no hi compta? Com evoluciona un mico? Quants followers necessita un nadó abans de pronunciar «mare»?
L’estat de joc és un estat molt particular.
Llançar-me al buit és, per mi, una pràctica de recerca i d’expressió vital. En improvisar, hores d’entrenament colapsen en un instant. I deixo que alguna cosa sorprenent i plena de vida emergeixi.
Proposo el següent: propagar aquest estat singular, és una manera d’obrir espais col·lectius de qualitat. I de crear cultura innovadora.
He estat convidada a actuar amb músics i ballarins professionals en espectacles performatius (Ring de Filosofia, Literary Combat i més). Centenars de persones han gaudit d’aquests esdeveniments.
El guanyador s’escull per jurat popular. I tinc l’honor d’haver sigut escollida en diverses ocasions.
